El procés de tramitació del Pla General d’Ordenació Urbana de Sant Joan ha tingut una virtualitat: ha tardat molt en redactar-se, s’ha fet tan llarg que ha deixat en evidència els arguments que el justificaven. Algú creu que anem a triplicar la població en els pròxims 20 anys? Això és el que diu el PGOU que va gestar el PSOE i ha parit el PP. Tan lletja els ha eixit la criatura que no volen reconèixer-la com a seua.
Quan ja havia esclatat la bombolla urbanística i era evident que ens trobàvem en un procés de recessió, l’argument estrella per seguir defensant la desmesura del PGOU era la necessitat de tirar endavant el parc empresarial i d’oci que ara es troba en exposició pública.
Tres-cents dotze mil metres (312.000 m2) situats entre la carretera N332 i l’autovia A70 a Fabraquer Nord és la superfície a reparcel·lar en una primera fase i amb un cost inicial aproximat de 15.000.000 €.
Amb les tasses de desocupació que tenim, seria una irresponsabilitat no facilitar la instal·lació d’empreses en el nostre terme municipal per manca de sòl industrial i/o de serveis. Però la realitat és que disposem de sòl sense necessitat d’urbanitzar-ne més. Desgraciadament el que brilla per la seua absència són les empreses que vulguen instal·lar-se.
El Parc Empresarial que ara es proposa no és un sòl urbanitzat per la iniciativa i els diners del sector privat, es tracta d’una gestió directa de l’ajuntament a través de PYCSA que suposa una inversió no prevista que agreuja el ja important deute municipal i que es juga els diners de tots en un projecte que pinta molt negre.
La demagògia del PP no ha tingut límits, recorden aquell que diu «Agua para todos» i va mobilitzar milers de ciutadans contra els plans hidrològics socialistes? Ara que tenen el govern local, autonòmic i estatal, els sobra tanta aigua que la poden tirar al riu Sec.
De l’aigua van passar a aquell que diu «Solares para todos». Un cas especialment cridaner és el d’Alacant on govern i oposició li van arreglar un pla a un amic. El rabassut Enrique va saber guanyar-se la voluntat de tiris i troians per oferir-li a la «república de su casa» un solar que era la nineta dels seus ulls. La cosa s’ha posat lletja perquè s’ha destapat el pastís i Enrique diu que es pot arruïnar.
Ara, quan a Alacant ja no poden fer-se els suecs, el nostre govern local els busca. Han contractat per la mòdica quantitat de 17.400 euros més IVA a un assessor que buscarà empreses que tinguen a bé instal·lar-se en el nou parc empresarial. Els pot semblar car, però el treball no és senzill.
A ningú, llevat el PP i el PSOE de Sant Joan, se li escapa que la bombolla del sòl industrial també ha punxat i que és una aposta molt arriscada posar al mercat més oferta obligant als propietaris del sòl a una costossíssima urbanització. Alguns d’estos propietaris pagaran amb terrenys i l’ajuntament haurà de gastar uns diners que no té urbanitzant uns terrenys que encara no sabem qui necessitarà.
A alguns els pot semblar que el cas d’Alacant no té res a veure amb el de Sant Joan, però ben mirat tampoc són tan diferents: la falta d’interés públic en la urbanització, la desmesura o la connivència PP PSOE.
Això sí, també hi ha diferències. A Alacant qui es pot quedar sense un duro és Enrique; a Sant Joan, com sempre, el nostre poble.
Albert Caturla, és regidor del GM Bloc-Compromís a l’Ajuntament de Sant Joan.