En el tractament de residus juga un paper important la gestió que es fa abans de portar-los a les plantes de tractament, que moltes voltes el que fan és un forat i colgar-los. Una tasca que es cobra a 54.70 € per tona. Així que hem de fer tot els possibles perquè al contenidor gris arriben els menys residus impropis possibles. Anomenen residus impropis aquells que es poden gestionar per separat i que fer-ho en conjunt ens costen diners, entre d’altres parlem de residus verds, runes i altres materials que sovint veiem que omplim els contenidors grisos.
A Sant Joan no tenim ecoparc sinó punts verds, 8 punts verds repartits entre el municipi amb horaris d’obertura que sumen 50 hores setmanals. Solament un obri quatre dies a la setmana, dos al matí i dos a la vesprada. I segons les dades facilitades per la regidoria, s’arrepleguen 210 tones a l’any, 210 tones que multiplicades per la taxa ens dona un estalvi de 10.447 €. Xifres que no s’han de menysprear, perquè tot estalvi és important. Però el que sí que resulta xocant és que si tinguérem ecoparc es podrien haver arreplegat 2.100 tones segons la regidora Esther Iborra; és a dir, que els diners no pagats a la planta de Pedra Negra serien més de 100.000 € a l’any.
I davant d’estes xifres ens preguntem com és que l’empresa que s’encarrega dels residus a Sant Joan fa més de deu anys va posar en la seua oferta una millora d’Ecoparc i encara a data de hui no funciona a la població esta infraestructura. I això vol dir que per no posar-la en funcionament hem pagat de taxes més d’un milió d’euros que podrien haver aprofitat per millorar altres serveis o el millor servei de neteja i recollida de residus, amb la qual cosa l’estalvi seria major.
Responsabilitats a l’empresa no crec que se li demanen, però el que cal fer és millorar el servei dels punts verds, mentre no arribe l’Ecoparc o vore la possibilitat de mancomunar el servei, augmentar l’horari i els materials a deixar. Perquè ja veiem que separar els residus en origen ens aporta beneficis a totes i tots. I el que és impropi de les polítiques municipals es no vetlar per la millora de la ciutadania en tots els àmbits.
Xavier Sala Ivorra