La gestió dels serveis públics ha estat sempre entropessada per la inexistència d’un projecte per a Sant Joan per part de l’actual alcalde Santiago Román, que ha tornat a posar el seu interés particular per damunt de l’interés general i així poder amarrar-se al poder institucional.
Román ha estat aquests últims anys més preocupat per ser el candidat del Partit Popular que de gestionar les polítiques públiques, amb una opacitat i falta de diàleg no sols amb l’oposició sinó també amb els moviments ciutadans. Al PSOE, per la seua banda, poc li va importar i va permetre regalar-li l’alcaldia i, en conseqüència, donar-li el govern local al Partido Popular, com acaba de passar. Però sembla que els tres anys de sou van eclipsar qualsevol altra consideració.
Amb aquesta maniobra tornem a una foscor coneguda, però igualment indesitjable, amb el mateix equip de govern que es va dedicar a finançar els gustos i capricis propis de polítics d’altres temps. Recordem que el Partit Popular va generar un dèficit entre els ingressos i les despeses de més de 400.000 euros en 2013, que va afectar els pressupostos dels dos anys següents.
Sant Joan va eixir escarmentat en 2015 per haver de pagar les polítiques del Partit Popular que confonen la funció d’un gestor públic amb la d’un especulador que juga amb diners de tots de manera irresponsable. Com els més de 100.000 € per una piscina inexistent, els 400.000 € del Casal de la Setmana Santa, els 5.000.000 de la urbanització de la Font o els 15.000.000 de la primera fase del Parc Empresarial, despeses que en molts casos no es contemplaven als pressupostos. També van apujar els impostos (IBI, IAE i recollida de vehicles i brossa).
I no ens oblidem del cas de la UCAM. Un paradigma de la mala gestió que finalment va costar quasi 200.000 € a les arques públiques i que va posar en evidència com el PP de Sant Joan posa les administracions públiques al servei dels seus amics ideològics. Regalar patrimoni públic a empreses privades (i/o religioses) a canvi d’endeutar al poble santjoaner no hauríem de permetre-ho mai més. Recordem que el projecte fantasma i fallida de la UCAM va començar per la compra per part de l’Ajuntament de la Residència de Temps Lliure, una edificació que era de la Generalitat i que va obtenir per transferència de l’Estat sense cap cost, però que el PP santjoaner, en canvi, la va comprar la Generalitat per 4.537.345 € amb la intenció de regalar-li-la a la universitat catòlica. Una operació fallida que va tindre greus conseqüències per al nostre municipi.
Ja sabem que la dreta considera la sanitat i l’educació com una oportunitat de negoci, però les administracions públiques s’han d’abstenir d’afavorir als seus amics i han de vetlar per la rendibilitat social de les seues inversions. No obstant això, la desvergonya del PP en eixos anys va quedar en evidència en assumptes com el del crematori, l’ampliació de centres educatius i de salut, la gratuïtat dels llibres de text, etc. Com va afirmar el regidor de Compromís en eixe moment, Albert Caturla, ”la llista d’incompliments del Partit Popular de Sant Joan va ser quasi tan llarga com el seu programa electoral”.
Però hui tornen a seure junts per “decretazo” sense haver sigut respaldats per la ciutadania, sense pagar les conseqüències d’una nefasta gestió ni haver reparat la seua credibilitat per fer partidisme i beneficiar als seus a costa dels diners públics, acostumats a una política centrada en el màrqueting sense contingut que endeuta a les persones.
És per això que Compromís no pot recolzar la formació d’un equip de govern obsolet que atempta contra els interesos dels santjoanres i sanjoanres, liderat per una persona que com a regidor no ha sigut capaç de complir amb les seues funcions, que ha passat per tres partits diferents, que no va presentar un pressupost en 6 anys, ni treballar per renovar la contracta de parcs i jardins, ni la de residus, i que encara no ha posat solució a l’ecoparc; assumptes que tampoc han sigut resolts pel PSOE, el seu soci de govern fins ara que ha permès que es donara aquesta situació.
Mentre Santiago Román ha estat pendent del seu futur polític, Compromís ha estat reclamant aquests anys l’obertura del pàrquing de l’Ordana, fent les propostes durant la pandèmia de la COVID-19, aportant millores a les ajudes a comerciants i autònoms. Va ser Compromís qui va posar per davant les necessitats i preocupacions de la gent de Sant Joan, com posar damunt la taula la necessitat d’un centre de dia, d’un nou centre de salut, o d’una escoleta pública, així com afavorir les zones verdes i ser un exemple de sostenibilitat. Vam ser nosaltres els qui van insistir a recuperar els carrers per a la gent, els que van projectar el nou carrer Sant Antoni i part de la rehabilitació i la torre Ansaldo, o en insistir sense descans en una solució per a la coberta de l’autovia abandonada pel govern central. En definitiva, els únics que han reivindicat polítiques valentes per a Sant Joan en tot moment.
Des de Compromís seguirem parlant i treballant sobre els problemes reals de la nostra gent. Perquè defensarem allò col·lectiu entre aquests polítics que pensen només a intercanviar cadires. Gestionar amb trellat i per una economia del bé comú. Compromís ha posat i posarà sempre per davant una gestió seriosa i responsable dels recursos públics, que pense en les persones i el seu benestar front l’oportunisme i l’afany de protagonitzar titulars a la recerca de rendibilitat política i electoral.