El dia u d’abril de 2023 es va inaugurar una instal·lació que ha costat més de tres lustres a vore la llum des que fou anunciada pel partit socialista, una obra anunciada amb tanta fanfàrria com desgavells ha viscut i es corona amb els llorers d’una glòria tacada per la falta de transparència i la pèrdua de beneficis per a les arques municipals.
Un concessionari que li trau tres milions a un banc i que desapareix, un banc que en temps de crisi no aconseguix acordar amb l’Ajuntament una eixida, un banc que rep els 900.000 euros de les quotes d’urbanització sense obrir la instal·lació, sense pagar un quinzet per no posar en funcionament el servei, una pèrdua en cànons no cobrats d’un quart de milió d’euros. Una subhasta pública, sense que la institució recuperara la concessió i la gestionara directament, com hauria pogut fer. Un únic empresari que es queda la concessió per un milió i mig, amb unes clàusules que marquen uns preus de lloguer mensual, i de propietat per quaranta anys, molt més alts que els preus de mercat.
Una aposta agosarada perquè amb eixos preus solament ha de buscar el benefici en la rotació diària dels vehicles. Però de seguida arriben beneficis “inesperats”, primer una rebaixa del cànon durant els primers deu anys del 50%, després el tancament de pàrquings públics i ara una ajuda de cinquanta mil euros durant sis mesos. És a dir que el primer any amb l’ajuda del consistori l’empresari pràcticament té cobertes les despeses. Així que el poble de Sant Joan és el pagano una volta més. I encara ens dirà el Sr. Aracil que l’empresari porta gastats dos milions i mig, una afirmació tan certa com el milió i mig amb què s’ha valorat la plaça de l’Ordana.
És cert que l’última ajuda revertix sobre comerciants i empresaris locals, perquè és a canvi del fet que qui aparque vaja als nostres comerços, negocis i restaurants. Una proposta, per cert, del grup municipal de Compromís en lloc de la rebaixa del cànon durant deu anys. Ara el nou concessionari rep doble premi. I anotem que 50.000 mil euros pels quaranta anys, fa dos milions d’euros. Queda clar que més amb la gestió directa, defensada per Compromís, no estaríem pagant beneficis aliens a càrrec del contribuent municipal. 50.000 euros que van a mans de l’empresa concessionària, no al poble de Sant Joan, que ara es descobreix com una mena d’hostatge de la voluntat d’una empresa privada.
També és cert que l’empresari anuncia una millora dels preus, perquè de huit del vespre a huit del matí solament costarà un euro. Una bona notícia, però això mateix haguera pogut fer-ho una concessió municipal favorable a totes i tots. Si fem números, vorem que dues-centes places d’aparcament són dos-cents euros al dia, que a l’any fan 73.000€. I eixa millora no és un canvi en les clàusules sinó solament provisional.
El que no sabem de cert és si altres empresaris, si hagueren sabut que l’alcalde i el seu grup de govern anaven a ser tan esplèndids, amb diners que no són d’ells, s’haurien presentat a la subhasta.
“Amb diners, carxofes, i amb paper, milotxes” diu la dita popular, però en esta ocasió els diners se’ls emporta l’empresa privada. I, mentrestant, el Sr. alcalde i el PP, amb els diners del poble, fan milotxes i deixen el poble fet un carxofa.
Xavier Sala Ivorra