Hui fa 8 mesos que el PSOE li va donar l’alcaldia a Ciudadanos amb l’excusa de “complir els pactes”. Des de Compromís ja vam recordar aquell 17 de juliol de 2021 que Santiago Román era el regidor d’Hisenda que no va presentar un pressupost en 6 anys i que era un dels regidors que va impulsar el projecte fantasma de la UCAM, que ens ha costat a santjoaners i santjoaneres més de 100.000 euros a canvi de no res.
8 mesos després, el pressupost que s’anava aprovar per a 2021, mai es va presentar, i l’esborrany de 2022 encara no ha vist la llum. Les mentides es podien contar per desenes: que si s’anava a aprovar els pressupostos de 2021 i 2022 abans del 31 de desembre, que si el plenari de pressupostos de 2021 seria el 8 d’octubre… I entre promesa i promesa, els problemes de Sant Joan continuaven sense resoldre.
Per exemple, la contracta de parcs i jardins està caducada des de 2017. I no és que Sant Joan puga presumir de la gestió de les seues zones verdes. ¿Era i és urgent renovar i adequar aquest servei a les necessitats actuals? Òbviament que sí. ¿Ha sigut una prioritat per a Santiago Román, responsable d’aquesta àrea? 5 anys caducada la contracta. Les dades parlen per si mateixa. Però és que, a més, després del temps que ha costat que aquesta licitació es preparara, ara resulta que hem d’esperar al nou pressupost per poder obrir la licitació, ja que la quantitat pressupostada actualment no és suficient. Solucions? Cap ni una. La modificació pressupostària ni es contempla, però bé que se fan per a altres necessitats. La situació d’irregularitat en què es troba aquesta contracta, que ara se suma a la nova contracta caducada en setembre de 2021 d’escoles esportives, no sembla preocupar a l’alcalde.
Altrament, sense pressupost no hi poden haver inversions, i això val per a fer qualsevol obra, però també per a adquisició de mobiliari o qualsevol altre actiu per a l’Ajuntament. Este és el motiu pel qual la Biblioteca no pot comprar llibres. De fet, la Biblioteca es va veure obligada a fer una publicació reivindicant la dotació pressupostària anual que li pertocaria. Així, sense pressupost, xiquets i xiquetes no poden accedir a noves històries o llibres de text. Les persones joves i adultes tampoc. La cultura tampoc sembla una prioritat per a Santiago Román.
A més a més, tancat l’exercici 2020, l’Ajuntament disposava de 7 milions d’euros en el banc morts de riure. Una quantitat més que sobrada per a adquirir i obrir el pàrquing de l’Ordana, però l’alcalde es nega. Aquests milions s’han aconseguit a base de NO executar els pressupostos. És a dir, tots els diners que haurien d’invertir-se en serveis socials, jardineria, millora dels carrers i altres serveis necessaris, no se gasten, passant així a engrossir una xifra tan inútil com aquesta. De fet, el romanent total de l’Ajuntament de Sant Joan arriba als 13.846.841,50 euros.
Tot açò ens porta al problema de la falta d’execució del pressupost i les seues conseqüències. El sostre de despesa o “techo de gasto” limita la inversió anual de les Administracions Públiques. Aquesta se calcula aplicant la regla de gasto, la qual s’administra sobre la despesa efectiva realitzada l’any anterior. Posem un exemple: si per a l’any 2018, el teu pressupost era de 22 milions d’euros, però únicament executes 17 milions, el “techo de gasto” t’obliga a planificar per a 2019 un pressupost sobre la base de 17 milions d’euros més el percentatge que marque el Consejo de Ministros, que per a 2019 va ser un 4,4%, és a dir, uns 17,74 milions.
Açò implica una reducció enorme del pressupost i de les possibilitats de despesa d’una Administració, i a Sant Joan hem arribat a vore els últims anys uns nivells d’execució pressupostària del 60%. Sort que, amb la pandèmia, aquestes regles financeres s’han suspés, però només fins a l’any 2023. S’acaba el temps i al senyor Román no pareix preocupar-li la situació.
Es fa urgent deixar de premiar els mals gestors polítics. Sant Joan necessita governants que milloren el deute, que escolten al veïnat de Benimagrell, que oferisquen certeses al nostre comerç de proximitat i als nostres veïns i veïnes que tenen problemes. S’ha d’impulsar immediatament l’obertura de l’Ordana, una millora dels serveis municipals, ampliar les zones verdes i d’esplai, la protecció del territori i el patrimoni natural i cultural i s’ha d’apostar decididament pel paradigma de la sostenibilitat i el bon viure. Sant Joan necessita referents materials, però també de simbòlics que llancen un missatge clar de cap a on es vol caminar.
Sergio Agueitos