Davant de les reaccions que s’han produït arran la sol·licitud d’oferir terrenys del municipi a IKEA, des de Compromís recordem que cal ser prudents i no fer demagògia amb un tema tan complexe com aquest.
Perquè a Sant Joan estem escarmentats i farts que hagem de pagar entre tots i totes empreses fastuoses, fruit de concepcions polítiques que confonen la funció d’un gestor públic amb la d’un especulador que juga amb diners de tots de manera irresponsable. Com a gestions recents, em venen al cap els més de 100.000€ per una piscina que no tenim, més de 300.000€ en un pla general que es va aprovar amb plantejaments caducs i els prop de 200.000€ que ens ha costat l’última ocurrència del Partido Popular amb l’operació fallida de la UCAM.
Costa creure com encara hi ha alguns que s’apunten al negoci de la mateixa manera que ho feia Manolo Morán en Bienvenido Mr. Marshall. D’igual manera, iniciar una guerra oberta als mitjans entre municipis jugarà en tot cas en contra dels nostres interessos.
No és seriós definir posicions davant una oferta que no s’ha produït i que, per tant, no sabem les condicions. Des de Compromís apostarem sempre pel progrés econòmic, però gestionant amb trellat i per una economia del bé comú que té com a objectiu general les persones sobre una base fonamentada i ferma; mai amb consignes sense substància i a costa dels diners públics com ha fet el PP.
A més, vistes com se varen dur a terme les negociacions a Alacant entre Sonia Castedo i el senyor Ortiz, pensem que la transparència és fonamental, i precisament en este sentit sorprèn que el Partido Popular siga qui demana una comissió i a més de caràcter privat. On estava eixe afany per consensuar i posar el bé del poble per damunt d’interessos partidistes quan se plantejà el Casal de la Setmana Santa o el projecte de la UCAM? Manipulació i cinisme ja sabem que els sobra. A més, la proposta presentada és tramposa en l’exposició de motius i té un plantejament fosc. No sap el PP que una comissió per tractar un tema d’interès públic només pot ser pública?
La gestió urbanística d’un municipi es regix per una normativa on ha de primar el bé col·lectiu i no els interessos de promotors particulars. Cal recordar el que ha passat amb el PGOU d’Alacant? Les converses fetes públiques on Ortiz donava ordres de com confeccionar el Pla General a mida dels seus interessos particulars? I el “se lo están regalando” d’este “empresari” en referència a les ofertes de sòl de Sant Joan i Mutxamel a IKEA en una gravació del Cas Brugal?
Evidentment que no podem deixar escapar les oportunitats, però la prioritat sempre serà per a Compromís i per a mi, com a regidor d’Urbanisme, la millora real de Sant Joan. Per eixe motiu posem per davant la promoció de les PIMES, un motor econòmic del municipi i que ací han sabut conviure amb les grans superfícies. On estan el PP i Cs per defensar el xicotet i mitjan comerç? Que no són els que més llocs de treball generen? No ens neguem a parlar amb IKEA però sí a fer d’IKEA una nova cortina de fum que intente tapar els 172.000 euros que ens ha costat la fallida UCAM.
Qüestions com quin seria el projecte d’IKEA per a Sant Joan, l’impacte econòmic real i les necessitats d’infraestructures que exigiria la seua implantació són elements a concretar que qualsevol força política responsable i de govern voldria saber abans d’emetre el seu vot. Per això, Compromís ha posat i posarà sempre per davant una gestió seriosa i responsable dels recursos públics, que pense en les persones i el seu benestar front l’oportunisme i l’afany de protagonitzar titulars a la recerca de rendibilitat política i electoral.