A Benimagrell podem contemplar com la interpretació que es fa des de l’Ajuntament del Pla General d’Ordenació Urbana arriba a la perversió de donar la raó a qui pràcticament enterra en vida les persones que hi viuen en les cases de tota la vida, eixes que reben la tipologia de zones de nucli històric en el planejament municipal NUH. Mentre que la nova construcció s’empara en la tipologia ACA, ampliació nucli històric.
A més de l’ambigüitat que al Pla General d’Ordenació Urbana trobem a l’hora de definir la tipologia (per exemple al carrer Colón, antic de la Volta, una vorera es considera ACA i l’altra ENS, precisament la que fa volta amb el Nucli històric); cal remarcar la poca distància que es troba en el pati interior que es crea entre les edificacions del NUH i les de l’ACA en la major part de l’ordenació urbanística municipal. Es lliuren els habitatges que formen l’illa del carrer Sant Antoni i la Mar, perquè es van acceptar les al·legacions que es feren a la proposta de carrer interior que es plantejava en un principi.
En el cas concret dels veïns afectats a Benimagrell, a escasos centímetres de la paret de darrere del pati de la planta baixa ha estat forjat el semisoterrani i ara es vol alçar una paret que acabarà de llevar-li la ventilació, la llum i el sol a les cases. Així qui hi viu es vorà enclaustrat com en una presó, a la part de darrere de la casa.
La perversió és que pràcticament obliga a remodelar la vivenda del nucli històric i refer-la, fins i tot diran que eixiran guanyant perquè les plantes baixes poden assolir ara dues plantes més.
Però què voleu que vos diga, això no és defensar el nucli històric, això és fomentar una reconstrucció que amaga les arrels d’un poble i beneficia la bombolla urbanística.
Xavier Sala Ivorra