Si observem les conseqüències dels resultats de les eleccions del passat 26 de juliol, la situació política d’Espanya no ha canviat gaire. De fet, es continua necessitant la col·laboració de 3 forces mínim per aprovar la investidura del futur president de l’Estat.
Això significa que el panorama multipartidista es consolida. El pluralisme polític ha vingut per a quedar-se, doncs ha sobreviscut a unes eleccions molt polaritzades on el reclam del vot útil era molt fort. Això té unes implicacions gegants en la situació actual, ja que obliga els partits a conjugar els verbs negociar i pactar.
Tot i no haver aconseguit els objectius esperats, “A la valenciana” ha quedat segona força política i ha millorat resultats respecte del 20D, ja que ha mantingut el nombre de diputats, sumant dos senadors més al que ja havia tret en les darreres eleccions. L’aposta per un espai ample que presentara una opció alternativa i potent a les polítiques d’austeritat ha tingut com a conseqüència una campanya agressiva en contra de la coalició que ha eclipsat temes que afecten directament la ciutadania com la corrupció, la mala gestió i l’atemptat contra els pilars bàsics de l’Estat del Benestar disfressat de necessitat i justificat en la crisi econòmica.
A pesar de tot, el País Valencià ha sigut líder en participació, augmentant el percentatge de vot de la candidatura “A la Valenciana”. En este escenari plural, és evident que Compromís és qui millor es mou per la seua naturalesa i cultura política. Este projecte queda consolidat, demostrant la seua capacitat per a fer política centrada en les persones i en defensa dels interessos dels valencians i les valencianes. De llarg ho està demostrant en tots els àmbits polítics i institucionals amb el seu tarannà dialogant i l’actuació coherent i responsable en una aposta per governs de progrés.