Arran de les dades que desprén el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) elaborat per l’Ajuntament de Sant Joan, des de Compromís s’ha fet un treball d’anàlisi sobre els carrils bici que actualment tenim a Sant Joan a través d’un vídeo que estudia i explica els elements que els defineixen. La formació ha volgut conéixer de primera mà els motius pels quals al nostre poble no existeix una mobilitat sostenible destacable, tenint en compte la poca superfície de la localitat i les seues característiques geogràfiques.
Segons el PMUS, Sant Joan compta amb més de 13.500 metres de carril bici repartits per tot el terme municipal, però semblen no respondre als criteris bàsics i fonamentals de continuïtat, homogeneïtat, funcionalitat i seguretat que ha de tindre una xarxa ciclista, fet que provoca que no siguen suficients per a convéncer la població d’utilitzar la bicicleta com a mitjà de transport quotidià, ja que tan sols el 8% la fa servir per als seus desplaçaments.
D’una banda, el principal problema que pateix Sant Joan és la desconnexió i la falta de continuïtat. Nombrosos carrils bici no estan units entre ells, per la qual cosa no existeix una possibilitat real de desplaçar-se de manera contínua i segura. Aquesta falta de connexió interfereix en la funcionalitat de la xarxa i s’agreuja amb l’escassa penetració en el nucli urbà, perquè no hi ha una connexió amb els carrers principals de Sant Joan o Benimagrell, ni amb els edificis públics com la Biblioteca, el Mercat, el Poliesportiu o amb alguns centres escolars.
A més, Sant Joan no es comunica mitjançant via ciclista amb altres localitats del voltant com Mutxamel o el Campello. El cas de la platja és cridaner: a tan sols 2 km i mig, el camí més ràpid i directe és el de la carretera de Benimagrell, però no disposa de carril. Si volguérem anar de manera segura, hauríem de desviar-nos per Capiscol i José Garberí amb quasi 4 km de recorregut o, fins i tot, optar per Pérez Gil, amb un trajecte de quasi 5 km.
Les vies que sí que estan comunicades, no ho fan de manera contínua en encreuaments o interseccions, com ocorre en Manolo Morán amb els carrers Sant Antoni, Maestro Bonafonte, Los Álamos, El Salt i Comtat de Fabraquer, que afecten la seguretat i trenquen la continuïtat del trajecte. Aquesta falta de connexió es troba també a l’altura de la Policia local, o al carrer Escriptora Paca Aguirre, on directament falta un tram per pavimentar.
Altrament, les connexions entre carrils no es produeixen de manera homogènia. En pocs metres podem passar d’una cicle via, a un carril per la vorera i un altre per calçada, uns amb paviment existent com l’asfalt o la mateixa rajola i altres amb paviment especial. A l’avinguda d’Alacant es pot comprovar com en 500 metres hi ha quatre tipus de carrils diferents, amb canvi de costat de vorera i ample de via, que provoquen que el recorregut no siga continu.
Però el que predomina són els carrils que comencen o acaben sense generar un trajecte continu i pràctic, a més de tindre escassos metres que no estan comunicats, com els 180 del de l’avinguda Benidorm, on es prioritza l’aparcament, i l’accés a la gasolinera no compta amb vorera, la qual cosa obliga les persones a caminar sobre el carril. Es pot entendre que aquest tram es connectarà amb la resta de metres de l’avinguda Miguel Hernández amb el desenvolupament del SUP-11, com els 170 a l’altura del poliesportiu i els 80 que passen per Mundicar, actualment sense utilitat.
Sorprén el tram de 50 metres al costat de Carrefour que s’origina en una vorera per la qual no es pot circular i acaba en un fanal que impedeix el pas. El carril al costat de la finca d’Abril, uns 150 metres aïllats, pot entendre’s com a alternativa a la circulació per dins de la rotonda, però una vegada acabada, no hi ha una altra opció que incorporar-se a la carretera.
No és l’únic cas, perquè la majoria de carrils finalitzen bruscament sense una alternativa, com en l’avinguda Mutxamel, Basilio Sala, en Miguel Hernández amb Ausiàs March, al principi de la Rambla de la Llibertat, al carrer Maigmona, Comtat de Fabraquer, avinguda Alacant, Pintor Velázquez, avinguda de la Cadena o a la CV-8214 a l’altura de la Coix.
D’atra banda, segons l’inventari ciclista del PMUS, el paviment dels carrils està qualificat d’en bon estat. No obstant això, l’estat de conservació de la majoria d’ells és lamentable, fent-los poc transitables i segurs. Els carrils estan plens de clots i pegots, amb un paviment clivellat en el qual la pintura pràcticament és inexistent, amb desnivells que acumulen l’aigua quan plou o on la falta de manteniment de la vegetació de l’entorn envaeix el pas.
Crida l’atenció aquells de nova creació, com el del carrer Maigmona. Però, sobretot, destaca l’estat del carril del Comtat de Fabraquer en la seua connexió amb l’Alqueria, que fa anys que està sense pavimentar, amb una superfície irregular i, fins i tot, inaccessible, que fa que siga un recorregut a evitar
Tots aquests motius augmenten la inseguretat i dissuadeixen l’ús de la bicicleta. Un 25% considera que no és segur desplaçar-se amb bici i prefereixen moure’s en vehicle de motor. Si a més sumem el comportament dels qui deixen el seu vehicle en un carril o dels que no el respecten caminant-hi a sobre, es contribueix a fer més insegura i perillosa la circulació.
Unit a això, es troba una absència de senyalística bàsica i necessària, sobretot en encreuaments i interseccions que són clau tant per als ciclistes com per a la resta d’usuaris. Així i tot, la majoria d’aquests punts coincideixen amb la discontinuïtat del carril i generen una major perillositat. Tot açò sense entrar a valorar el perill que suposa circular per carretera quan no hi ha carril.
Compromís ha arribat a l’evident conclusió que, en definitiva, l’actual xarxa de carrils és insuficient i necessita una intervenció profunda que ha de ser ampliada amb la incorporació de nous trams continus, segurs i funcionals. Encara que el PMUS comprén una xarxa més extensa, la proposta no inclou, per exemple, la connexió amb el Poliesportiu o el carril de l’avinguda Miguel Hernández, i no acaba tampoc de connectar la resta de trams.
“Amb aquest treball pretenem evidenciar aquesta problemàtica que patim des de fa anys per poder actuar al més prompte possible i apostar realment per polítiques verdes i accessibles que transformen Sant Joan en una ciutat més sostenible. Lemes com Cuando pedaleas, Sant Joan respira, que defensen una mobilitat sostenible que no existeix, no tenen trellat quan tot finalitzant 2022, el nostre poble queda lluny de tindre una connexió capaç de fomentar i facilitar l’ús de la bicicleta”, afirmen des de Compromís.