La teua opinió ens importa!

Des de Compromís sempre hem comptat amb tu per construir un Sant Joan més amable, pròsper, integrador, sostenible i que mira al futur sense oblidar d’on venim.

És per això que volem saber la teua opinió sobre les necessitats més importants, les possibles propostes i el temes que són del teu interès actualment. Només seran uns minuts els que dediques a completar esta xicoteta enquesta.

Les respostes seran tractades de forma confidencial i no seran emprades més enllà d’obtenir la informació necessària per a donar resposta a les necessitats dels nostres veïns i veïnes.

Fes click en la foto per a començar!

BIENVENIDO Mr. IKEA  

Davant de les reaccions que s’han produït arran la sol·licitud d’oferir terrenys del municipi a IKEA, des de Compromís recordem que cal ser prudents i no fer demagògia amb un tema tan complexe com aquest.

Perquè a Sant Joan estem escarmentats i farts que hagem de pagar entre tots i totes empreses fastuoses, fruit de concepcions polítiques que confonen la funció d’un gestor públic amb la d’un especulador que juga amb diners de tots de manera irresponsable. Com a gestions recents, em venen al cap els més de 100.000€ per una piscina que no tenim, més de 300.000€ en un pla general que es va aprovar amb plantejaments caducs i els prop de 200.000€ que ens ha costat l’última ocurrència del Partido Popular amb l’operació fallida de la UCAM.

Costa creure com encara hi ha alguns que s’apunten al negoci de la mateixa manera que ho feia Manolo Morán en Bienvenido Mr. Marshall. D’igual manera, iniciar una guerra oberta als mitjans entre municipis jugarà en tot cas en contra dels nostres interessos.

No és seriós definir posicions davant una oferta que no s’ha produït i que, per tant, no sabem les condicions. Des de Compromís apostarem sempre pel progrés econòmic, però gestionant amb trellat i per una economia del bé comú que té com a objectiu general les persones sobre una base fonamentada i ferma; mai amb consignes sense substància i a costa dels diners públics com ha fet el PP.

A més, vistes com se varen dur a terme les negociacions a Alacant entre Sonia Castedo i el senyor Ortiz, pensem que la transparència és fonamental, i precisament en este sentit sorprèn que el Partido Popular siga qui demana una comissió i a més de caràcter privat. On estava eixe afany per consensuar i posar el bé del poble per damunt d’interessos partidistes quan se plantejà el Casal de la Setmana Santa o el projecte de la UCAM? Manipulació i cinisme ja sabem que els sobra. A més, la proposta presentada és tramposa en l’exposició de motius i té un plantejament fosc. No sap el PP que una comissió per tractar un tema d’interès públic només pot ser pública?

La gestió urbanística d’un municipi es regix per una normativa on ha de primar el bé col·lectiu i no els interessos de promotors particulars. Cal recordar el que ha passat amb el PGOU d’Alacant? Les converses fetes públiques on Ortiz donava ordres de com confeccionar el Pla General a mida dels seus interessos particulars? I el “se lo están regalando” d’este “empresari” en referència a les ofertes de sòl de Sant Joan i Mutxamel a IKEA en una gravació del Cas Brugal?

Evidentment que no podem deixar escapar les oportunitats, però la prioritat sempre serà per a Compromís i per a mi, com a regidor d’Urbanisme, la millora real de Sant Joan. Per eixe motiu posem per davant la promoció de les PIMES, un motor econòmic del municipi i que ací han sabut conviure amb les grans superfícies. On estan el PP i Cs per defensar el xicotet i mitjan comerç? Que no són els que més llocs de treball generen? No ens neguem a parlar amb IKEA però sí a fer d’IKEA una nova cortina de fum que intente tapar els 172.000 euros que ens ha costat la fallida UCAM.

Qüestions com quin seria el projecte d’IKEA per a Sant Joan, l’impacte econòmic real i les necessitats d’infraestructures que exigiria la seua implantació són elements a concretar que qualsevol força política responsable i de govern voldria saber abans d’emetre el seu vot. Per això, Compromís ha posat i posarà sempre per davant una gestió seriosa i responsable dels recursos públics, que pense en les persones i el seu benestar front l’oportunisme i l’afany de protagonitzar titulars a la recerca de rendibilitat política i electoral.

 

Ni masclisme ni feminisme. Ni oxigen al cervell

Quan parlem de feminisme hi ha qui s’imagina dones robustes fumant puros i que, a més a més, donen colps damunt la taula en contra de la figura de l’home. Dins de cada societat, els éssers humans formen les seues pròpies idees, esquemes mentals i estereotips condicionats per diferents coses, entre elles la ignorància o la simple aversió. És en aquest punt on ens trobem. El punt en què la societat ha basat la seua vida, i de vegades la dels altres, a partir d’idees errònies. És d’aquesta manera que, fins i tot, s’arriba a pensar que masclisme i feminisme és el mateix.

En un principi volia posar de manifest la lluita feminista i el paper fonamental que té en la nostra societat. Però sembla que encara és necessari revisar els conceptes dels quals parlem que obstaculitzen el progrés i impedeixen aprofundir en aquesta qüestió. Per tant, tornem a la base: segons el diccionari normatiu de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el masclisme és el “conjunt d’actituds i pràctiques sexistes discriminatòries per a la dona”, mentre que el feminisme es tracta d’un “moviment que té com a finalitat aconseguir la igualtat dels drets de la dona respecte als de l’home”. No es pot dir més clar.

És per això que és un despropòsit posar al mateix nivell aquests dos conceptes. Tan fàcil com recórrer al diccionari. Les declaracions desafortunades dels últims dies posen de manifest la desídia de tots els que escupen barbaritats sobre aquest tema. Feminisme no es pot confondre ni, molt menys, se’l pot atribuir les connotacions pejoratives del seu antònim “hembrisme”. Aquest neologisme, que suposa una actitud d’autoritarisme contra els barons, sorgeix gràcies a l’evolució de la llengua que respon a les necessitats dels parlants segons el moment social en què ens trobem. Per tant, l’antònim de masclisme no és feminisme. Cal definir també què és un antònim?

Parlem doncs de què el feminisme està relacionat amb la idea de que la dona és ama i senyora del seu cos, la seua ment, la seua vida i la seua historia. L’home ni cap agent extern té poder per a decidir en cap dels aspectes sobre ella. Recorde que representem més d’un 47% de les persones, quasi la meitat de la població. Parlem d’un col·lectiu a les quals se’ls priva la llibertat, els drets i la vida. Sí, la vida. Com a conseqüència d’aquesta confusió que dificulta la lluita per la igualtat, estan assassinant persones. Tan avançats i respectuosos que ens creiem, les dones encara hem de suportar el pes de la violència masclista.

Diguem-ho sense prejudicis. Jo sóc feminista. Ser feminista hauria de ser el més comú perquè és el més natural. És inherent a les persones que advoquem per la igualtat, i no deuria per tant ser menyspreat o considerat un tema excloent. El feminisme no ens distrau de les altres lluites. Perquè la vertadera igualtat s’amaga darrere de l’eradicació de tots aquells elements masclistes tan invisibilitzats, assumits i interioritzats que acaben oprimint a la dona d’una forma o d’altra. En diferents graus, inclús dins de grups que defenen la igualtat entre els homes i les dones.

Però no ens desviem del tema. Per aquesta raó és fonamental considerar la lluita feminista al mateix nivell que altres i no únicament una qüestió de dones. Nosaltres som persones i tenim la mateixa autonomia i independència que un home. És per això que no podem consentir un tractament tergiversat i injust d’aquesta lluita. I menys que vinga de responsables públics als quals se’ls ompli la boca amb paraules de respecte, drets i democràcia. Per a tots ells, un consell: la pròxima vegada que vulgueu posar el feminisme a l’altura de masclisme -bé siga entre amics, a casa, a classe, al treball o al saló de sessions plenàries d’un Ajuntament- penseu, respireu, oxigeneu el cervell.

Alba Lledó, regidora d’Igualtat