Ara fa vora deu mesos vaig assumir el repte de representar als ciutadans del País Valencià al govern fent de conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat. En arribar vaig trobar una situació molt complicada en els quatre àmbits competencials, fruit d’una gestió nefasta dels recursos públics (en molts casos ja en mans de la Fiscalia), de la manca de recursos econòmics per l’asfíxia financera que patim els valencians des de Madrid i per suposat d’un enfocament ideològic netament conservador que qüestionava els serveis públics i els supeditava als interessos dels negocis privats, avantposant els privilegis d’uns pocs als drets de tots.
Han estat deu mesos de reconstrucció de la dignitat i l’ètica en la gestió, sempre al servei de la gent. Fa quasi un any que la ciutadania va votar i ens va encomanar que canviàrem el rumb del nostre territori i que ens posàrem al capdavant d’un vaixell a la deriva enfonsat per la corrupció i les males pràctiques, varat enmig del no-res a mercé dels interessos corporatius i lluny, molt lluny, de les necessitats reals de la ciutadania. I això és el que estem fent, cada dia, treballant amb constància per reparar i renàixer, tornant als seus propietaris -el poble valencià- un vaixell nou, que no deixa ningú a terra i que salpa en busca de la justícia, la igualtat, la llibertat i la qualitat de vida per a totes i tots.
Des del primer dia hem treballat amb eixe objectiu. Hem ampliat la cobertura dels menjadors escolars, augmentat el servei de transport, reobert aules i contractat més professorat. Hem creat més beques al servei de qui més ho necessita, hem generat l’oportunitat perquè ningú es quede sense els llibres de text i puga entrar dins de la roda d’un banc de llibres cooperatiu i educador. Hem reduït l’espera per substituir els i les docents. Hem apostat per la conciliació i la qualitat de l’educació infantil amb l’obertura d’aules gratuïtes de 2 anys amb un màxim de 18 xiquets per classe i amb dos adults al seu servei. Al mateix temps hem augmentat de 60 fins a 140 euros mensuals les ajudes a les famílies amb fills i filles d’esta edat. Hem millorat tant com hem pogut l’educació amb la mirada centrada únicament i exclusiva en els nostres estudiants. I ho seguirem fent, perquè encara hi ha molta feina per fer i perquè mai és suficient quan es tracta de millorar la principal ferramenta que tenim per reduir les desigualtats: l’educació.
Dins d’este context, i en coherència amb el programa pel qual ens va votar la ciutadania, acabem de fer el nostre primer arranjament conjunt i estem iniciant el primer procés d’escolarització. Hem planificat de forma conjunta l’oferta de tots els centres que paguem amb els nostres impostos, tant públics com privats-concertats, determinant les places que fan falta a cada municipi perquè els xiquets i xiquetes tinguen una escola on educar-se. I ho hem fet baixant el número màxim de xiquets que poden haver per cada aula perquè tinguen una atenció més individualitzada, tot revertint les retallades dels últims anys.
A més a més, per la tranquil·litat de les famílies, hem refermat la gratuïtat dels centres concertats per impedir que ningú cobre per un servei públic que ja paguem amb els nostres impostos. També s’ha posat fi a la discriminació que significava que foren els centres els que escollien quines famílies volien tindre, i no les famílies les que escollien el centre que volien per als seus fills i filles. Ara tots els centres tindran els mateixos criteris de puntuació per admetre l’alumnat i no podran donar punts discrecionalment, garantint així la igualtat d’oportunitats per a totes i tots. A més a més, amb les millores que hem introduït en el procés d’escolarització, fent que es puntuen totes les opcions de cada família i no només la primera, augmentem les possibilitats de matricular allà on es vol.
Però pareix ser que este arranjament objectiu, legal i curós ha generat polèmica entre els qui abans desmantellaven la pública i entre part dels propietaris dels centres concertats (només una part, és important remarcar-ho). Han portat les seues eixides de to fins extrems grotescos. No tinc cap voluntat de respondre desqualificacions que només fan que minar la credibilitat de qui les fa. Donaré dades i quedarà ben clar.
La polèmica que intenta crear l’oposició, amb les dades a la mà, és complicada de justificar. Els fets són ben clars: el còmput total d’unitats concertades pel curs 2016-2017 és de menys 3. Cal tindre molta imaginació i poca estima per la veritat per dir que és un atac ferotge, sincerament. Aquesta baixada correspon a aquells centres que incomplien la llei de concerts i tenien menys xiquets per aula dels que es marca per mantindre el concert i no atenen a una població en risc d’exclusió. Els qui tot i estar per baix de la ràtio mínima exigida, atenen a població en risc i per tant compleixen una funció social fins i tot millor que la d’alguns centres públics, continuen amb el mateix concert que l’any passat. El còmput de la pública al conjunt del País és de 445 unitats més, demostrant la clara aposta pels serveis públics i per la lògica de tot bon govern: fer una gestió eficient dels diners públics, potenciant els serveis que depenen directament de l’administració. Per tant, les famílies valencianes disposaran de 442 unitats més que el curs passat per matricular els seus fills tot i que ha baixat la natalitat. 442 aules més amb una major qualitat educativa, amb menys alumnes per mestre i una atenció més individualitzada. Tots els xiquets i xiquetes podran seguir a l’escola que estan matriculats, hem garantit la continuïtat al centre de l’escolaritat obligatòria i cap família serà obligada a anar a un únic centre, totes podran prioritzar entre els centres que més els agraden. Més oferta i de major qualitat i assegurant una bona gestió dels recursos públics.
Probablement, en les crítiques a l’arranjament, molt concentrades en poques veus, hi ha un interés polític i electoral evident per part de l’oposició, i una preocupació pel negoci i els privilegis adquirits per part d’alguns propietaris de centres privats (reitere, només de part d’alguns). No és una preocupació per la qualitat educativa, per les famílies o pels xiquets sinó pels vots i pel negoci. Són interessos molt més terrenals que celestials, doncs. Que no ens facen combregar amb rodes de molí. Perquè abans bé que miraven cap un altre costat quan permetien que en aules concertades autoritzades per a 23 alumnes hi haguera 28 o que es matricularen les famílies sense saber si el centre seria concertat o privat o que permetéren que les famílies pagaren per un servei que és públic i ha de ser universal, oblidant-se de la qualitat de l’educació. Ara els mateixos que callàven quan passava açò, quan es debilitàven els drets dels infants a rebre una educació digna i el de les famílies d’accedir en igualtat de condicions, criden a mobilitzar-se quan estem garantint els drets i millorant l’educació de totes i tots.
L’Acord del Botànic és el pacte amb la ciutadania que guia les accions del Consell. Hi resa textualment: “Paralitzar les retallades en serveis públics i progressivament garantir-ne l’extensió i l’augment de la qualitat” -punt 3.4- i “Reduir progressivament les ràtios en totes les etapes educatives” -punt 3.7-, és a dir, allò que estem portant endavant. Per més declaracions catastrofistes infundades i conflictes interessats per vots i negocis, el nostre full de ruta continua endavant. Igualtat d’oportunitats per poder escollir en llibertat i augment de la qualitat educativa. Les valencianes s’ho mereixen.