He de confessar-te, Guillermo, que ha estat més fàcil parlar amb tu que de tu, i que encara que jo, de fa molts anys, et cridava Guillermo, eres i seràs, en el meu subconscient, però ben conscientment, “Don Guillermo”.
No et vaig conéixer a l’escola, com la majoria dels que són de generacions posteriors a la teua. No, el meu primer record teu és a ma casa, quan el dia de Sant Josep era una festa gran a Sant Joan i començava a casa del sant – mon pare – amb un bon esmorzar amb els millors amics.
Quan al col·legi vaig arribar a vuité curs de l’EGB jo estava molt content de les amistats de mon pare, donada la teua fama de mestre sever i menja xiquets; però sincerament, vaig quedar prou decebut: recte i just, sí, però no res més, i bon mestre, una bona muntonada, quasi tant com tossut. Passaren els anys, que sempre passen, i esdevingueres un servidor doblement públic al compaginar la teua feina amb les tasques polítiques com a regidor de l’Ajuntament de Sant Joan per pura vocació i passió pel teu poble, durant tres legislatures, que es diu prompte.
No ens vam retrobar, per dir-ho així, fins que al mil nou-cents noranta-tres (si no recorde mal), deixada la política activa, vas decidir presentar la teua candidatura a Jutge de Pau i a mi, que aleshores era corresponsal del diari Información, se’m va acudir escriure que tu eres el candidat d’uns i el jutge que hi havia era el candidat dels altres. Tu fores el triat i des d’aleshores, fins al dia en què ens has deixat has seguit estant un home públic, respectat i estimat pels uns, pels altres i pels de més enllà.
Perquè sospite, Guillermo, que sempre has sabut com a persona sense més que les persones estan per damunt de qualsevol altra consideració i com a persona pública, sé que en tot moment li has dispensat la mateixa consideració a qualsevol persona i entitat. I el millor exemple ha estat la teua cordial relació amb els membres del Bloc i de Compromís, malgrat la distància ideològica entre nosaltres, i la deferència que sempre li has mostrat a la nostra organització.
Jo, que a més he tingut la gran fortuna de ser el teu amic, diré a tothom que has estat un home noble i fidel, amic dels teus amics, i posseïdor, malgrat que el teu gest seriós poguera insinuar altra cosa, d’un gran sentit de l’humor que ens ha fet gaudir de la teua companyia.
En fi, Guillermo, crec que hem tingut sort de què obrires – i clogueres – els teus ulls aquí.
Josep Rafael Pastor i Gosàlbez
Exregidor del Bloc a l’Ajuntament de Sant Joan i
actual membre de l’Executiva de Compromís per Sant Joan