Els intents d’Albero d’emmascarar les seues incapacitats

Tenim un alcalde que encara no s’ha adonat que té des de maig els pressupostos damunt la taula. Molt greu. Però pitjor és que per a intentar eixir del pas sobre la pujada del 8% dels sous, desvie l’atenció amb atacs personals i mentides en un frustrat i vergonyós intent d’eludir responsabilitats.

Si al senyor alcalde li preocupa que fem públiques les imposicions gestionades de manera dubtosa, li convidem que prove a gestionar de manera honesta i responsable.

Mentix en dir que no hi ha pressupost presentat, quan fa uns mesos s’alçava com el responsable que havia “pressionat a Llorenç” a fer-ho i que tan orgullós pregonava als mitjans de comunicació:


Mentix en desmarcar-se de què la pujada de sous siga una proposta socialista, ja que en reiterades ocasions han expressat la seua intenció per a què es duguera a terme i, com a major evidència, qui ha signat i dóna l’ordre de pressupostar la pujada és el portaveu del grup socialista i regidor de personal, Manel Giner.

No podem tolerar que es falte al respecte de manera malintencionada al nostre regidor per haver fet públic els seus interessos respecte dels sous, i molt menys que es faça per a desviar l’atenció i confondre a la gent sobre el debat. Si volen pujar-se els sous, que ho diguen clarament i no vagen emmascarant la seua decisió.

Ens preocupa la manera que Albero té de NO responsabilitzar-se d’este Ajuntament. I és per això que des de Compromís demanarem la revisió del Pacte de Govern davant esta lamentable situació.

El PSOE quiere imponer una subida de los sueldos a los concejales

Esta semana descubrimos que el motivo que ha llevado a retrasar la aprobación de los presupuestos municipales de 2017 era el interés por parte del grupo socialista en una subida del 8% en los sueldos de los concejales del Ayuntamiento de Sant Joan.

Esta idea ha estado presente constantemente en las negociaciones, pero entendíamos que la falta de consenso frenaría la propuesta, ya que desde Compromís siempre la hemos rechazado. Sin embargo, el Regidor de Personal, Manel Giner, ha querido imponer esta pretensión mediante el Anexo de Personal presentado a Hacienda que refleja dicha subida y cuya aprobación depende tanto de él como del alcalde. Una decisión que, como decimos, no cuenta con nuestro apoyo y que atenta gravemente contra el pacto de gobierno que dio el sustento a la investidura del actual alcalde.

Abrir este debate ahora es irresponsable y demuestra que la prioridad del PSOE no está destinada al bienestar de los vecinos y vecinas de Sant Joan, sino al propio interés económico de sus concejales. ¿Qué necesidad hay de poner en peligro la estabilidad del gobierno y poner en evidencia la poca predisposición en gestionar los recursos públicos de forma sensata?

En Compromís no podemos tolerar que los intereses personales estén por encima de las necesidades de los santjoaners i santjoaneres. Y menos en una legislatura caracterizada por fuerzas progresistas donde las partidas presupuestarias han estado secuestradas y cuyas inversiones se han visto limitadas. No podemos entrar en este debate cuando en las negociaciones sobre el pacto de investidura de 2015 ya se zanjó esta discusión. De hecho, el propio PSOE describió como “suicidio electoral” la posibilidad de plantear una subida de sueldo a mitad de legislatura. Entonces, ¿qué es lo que pretenden?

Además, el pleno del 22 de julio de 2015 refleja el acuerdo consensuado en lo que respecta al sueldo de los concejales. Y en lo que se refiere al SMI (3,5 el alcalde y 3,2 el resto de los concejales) presentado el 9 de julio de 2015, ya se desestimó por entender que no cumplía el pacto de gobierno al no producir un ahorro en las partidas de personal. Por lo tanto, no puede justificarse en ningún caso este movimiento en el último momento que pone en peligro, una vez más, la aprobación de los presupuestos.

No podemos aceptar que se descuiden las necesidades de Sant Joan. Con los casi 30.000 € al año que los socialistas quieren destinar a la subida de sueldos se pueden llevar a cabo pequeños proyectos dirigidos a la ciudadanía. Sin embargo, parece que prefieren destinarlos a llenarse los bolsillos. Y si para ello tienen que poner las cuentas municipales en riesgo y arrastrar al concejal de Hacienda, no dudan en hacerlo, pero nosotros no lo podemos permitir.

Denunciamos la deslealtad con la que se ha gestionado este tema capital para el municipio. La despreocupación constante se suma a la falta de compromiso, pues públicamente han llegado a decir que los presupuestos se aprobarían en junio y no ha habido voluntad. Ahora introducen esta propuesta convertida en el AS con el que han jugado a dilatar unos presupuestos para presionarnos y vernos obligados a aceptarla sin rechistar por no poder negarnos, pues negarnos a la subida de sueldos es votar que no a los presupuestos.

Unos presupuestos que apuestan por la inversión y la mejora de Sant Joan y que se han elaborado duramente mediante un trabajo de consenso, no pueden ponerse en peligro ahora por razones poco éticas y que no atienden al interés público. No vamos a entrar en un nuevo juego de presiones al que se están aficionando y que atenta contra el buen funcionamiento de un gobierno de cambio.

Esperamos que haya sido un error y que se presente un documento corregido. Si no, nos veremos obligados a tomar medidas.

BIENVENIDO Mr. IKEA  

Davant de les reaccions que s’han produït arran la sol·licitud d’oferir terrenys del municipi a IKEA, des de Compromís recordem que cal ser prudents i no fer demagògia amb un tema tan complexe com aquest.

Perquè a Sant Joan estem escarmentats i farts que hagem de pagar entre tots i totes empreses fastuoses, fruit de concepcions polítiques que confonen la funció d’un gestor públic amb la d’un especulador que juga amb diners de tots de manera irresponsable. Com a gestions recents, em venen al cap els més de 100.000€ per una piscina que no tenim, més de 300.000€ en un pla general que es va aprovar amb plantejaments caducs i els prop de 200.000€ que ens ha costat l’última ocurrència del Partido Popular amb l’operació fallida de la UCAM.

Costa creure com encara hi ha alguns que s’apunten al negoci de la mateixa manera que ho feia Manolo Morán en Bienvenido Mr. Marshall. D’igual manera, iniciar una guerra oberta als mitjans entre municipis jugarà en tot cas en contra dels nostres interessos.

No és seriós definir posicions davant una oferta que no s’ha produït i que, per tant, no sabem les condicions. Des de Compromís apostarem sempre pel progrés econòmic, però gestionant amb trellat i per una economia del bé comú que té com a objectiu general les persones sobre una base fonamentada i ferma; mai amb consignes sense substància i a costa dels diners públics com ha fet el PP.

A més, vistes com se varen dur a terme les negociacions a Alacant entre Sonia Castedo i el senyor Ortiz, pensem que la transparència és fonamental, i precisament en este sentit sorprèn que el Partido Popular siga qui demana una comissió i a més de caràcter privat. On estava eixe afany per consensuar i posar el bé del poble per damunt d’interessos partidistes quan se plantejà el Casal de la Setmana Santa o el projecte de la UCAM? Manipulació i cinisme ja sabem que els sobra. A més, la proposta presentada és tramposa en l’exposició de motius i té un plantejament fosc. No sap el PP que una comissió per tractar un tema d’interès públic només pot ser pública?

La gestió urbanística d’un municipi es regix per una normativa on ha de primar el bé col·lectiu i no els interessos de promotors particulars. Cal recordar el que ha passat amb el PGOU d’Alacant? Les converses fetes públiques on Ortiz donava ordres de com confeccionar el Pla General a mida dels seus interessos particulars? I el “se lo están regalando” d’este “empresari” en referència a les ofertes de sòl de Sant Joan i Mutxamel a IKEA en una gravació del Cas Brugal?

Evidentment que no podem deixar escapar les oportunitats, però la prioritat sempre serà per a Compromís i per a mi, com a regidor d’Urbanisme, la millora real de Sant Joan. Per eixe motiu posem per davant la promoció de les PIMES, un motor econòmic del municipi i que ací han sabut conviure amb les grans superfícies. On estan el PP i Cs per defensar el xicotet i mitjan comerç? Que no són els que més llocs de treball generen? No ens neguem a parlar amb IKEA però sí a fer d’IKEA una nova cortina de fum que intente tapar els 172.000 euros que ens ha costat la fallida UCAM.

Qüestions com quin seria el projecte d’IKEA per a Sant Joan, l’impacte econòmic real i les necessitats d’infraestructures que exigiria la seua implantació són elements a concretar que qualsevol força política responsable i de govern voldria saber abans d’emetre el seu vot. Per això, Compromís ha posat i posarà sempre per davant una gestió seriosa i responsable dels recursos públics, que pense en les persones i el seu benestar front l’oportunisme i l’afany de protagonitzar titulars a la recerca de rendibilitat política i electoral.

 

Fixem data per al plenari sobre pressupostos

Portem mesos incidint en la importància que Sant Joan tinga el pressupost aprovat. Hem de començar a fer les inversions necessàries al nostre municipi com la rehabilitació de la Torre Ansaldo, l’ampliació del gimnàs del Poliesportiu, la millora dels vials del municipi o la posada en marxa de les inversions reflectides als pressupostos participatius. No podem esperar més per a tindre en vigor un pressupost que aposta per la bona gestió, l’optimització de la despesa, l’increment de polítiques socials i un conjunt d’inversions de més d’1 milió d’euros.

Compromís exigix al PP que es responsabilitze públicament de l’operació fallida de la UCAM

L’assemblea de Compromís per Sant Joan, reunida el dia 4 d’agost de 2017 i coneixedora de la comunicació de la Direcció General del Sector Públic, Model Econòmic i Patrimoni del 28 de juliol de 2017 on se comunica el retorn d’1 milió d’euros de l’aval atorgat a la Generalitat per l’operació fallida de la UCAM, vol manifestar:

  1. El reconeixement del treball de negociació realitzat per l’equip de govern actual i especialment pel regidor d’Hisenda de Sant Joan, Josep Llorenç Roman, ja que ha aconseguit que la quantitat incautada siga la mínima possible donada la situació de l’edifici Temps Lliure.
  2. Que som conscients que, tot i haver aconseguit el retorn d’1.031.871’32 euros, esta operació fantasma iniciada pel Partido Popular ens ha costat una suma de 172.000 euros (102.000 d’incautació i vora 70.000 d’interessos) a tots els veïns i veïnes de Sant Joan.
  3. Valorem molt greument l’actuació que en este tema ha tingut el Partido Popular. Recordem:
  • Al març de 2012 s’anuncia la implantació de la Universitat privada amb 13 titulacions.
  • Al maig de 2013 se realitza l’acte de la posada de la primera pedra a Sant Joan en el qual es tira de populisme barat prometent llocs de treball a la universitat per als habitants de Sant Joan.
  • En comptes d’exigir als promotors del projecte una aposta real i ferma de la inversió al municipi, el govern del Partido Popular preferix assumir amb diners públics la compra dels terrenys on s’instal·laria la universitat privada (terrenys propietat de la Generalitat Valenciana), sent conscients que la Conselleria d’Educació ja tenia les seues reticències al respecte, perquè acceptar el projecte suposava que la UCAM s’expandira fora de Múrcia, entrant en competència amb altres universitats privades amb les quals tenia relació el PP valencià.
  • Com a prova dels obstacles imposats en el procediment a l’Ajuntament de Sant Joan per part de la Conselleria, hem de fer especial referència a l’aval bancari, ja que este és un requisit inusual quan se fan contractes entre administracions públiques.
  • Finalment, al febrer de 2015 la Conselleria arxiva l’expedient de reconeixement de la Universitat, i li fa l’última estacada.
  • Tot i això, el Partido Popular continua amb la mentida i no realitza les gestions adequades per resoldre el contracte de compravenda, recuperar l’aval i tancar este projecte fracassat de totes totes.
  1. L’operació UCAM fracassà, per tant, per l’oposició del propi Partido Popular que en 2015, governant ells la Generalitat, rebutgen la sol·licitud.
  2. Entenem que el projecte UCAM ha estat un projecte fantasma que només ha sigut perjudicial per als santjoaners i santjoaneres i que s’ha mantingut infundadament perquè pertanyia a eixa política de grans projectes del Partido Popular i aspirava a ser l’eix fonamental de la campanya electoral del 2015. De fet, en plena campanya electoral, el mateix Manuel Aracil va declarar que si el PP governava a la Generalitat i al municipi, “la UCAM será una realidad”, quan sabia perfectament que el mateix PP valencià no veia amb bons ulls la seua aposta.
  3. Per a Compromís, l’assumpte UCAM no ha sigut una aposta fallida sense més, com li pot passar a qualsevol polític, sinó que ha suposat, en primer lloc, una minva en el nostre patrimoni amb el qual s’ha jugat i fet negoci tenint en compte, únicament, interessos electoralistes; i en segon lloc, s’ha jugat amb la il·lusió de les persones, amb la promesa de centenars de llocs de treball i amb la pallassada inclosa  de mostrar  caixes plenes del que deien eren currículums presentats per interessats a treballar-hi. Aquella mentida li va passar factura i va perdre les eleccions perquè les santjoaneres i santjoaners es van fartar de mentides i falses promeses. Però també ens ha costat uns diners que ara ha de pagar el poble de Sant Joan, i també ens ha costat perdre definitivament unes instal·lacions, les de la Residència de Temps Lliures, que en lloc de posar-la al servici de les persones, s’hi va jugar com si estigueren sobre una taula de joc.
  4. Compromís vol manifestar que per a nosaltres, un gestor públic ha de posar el bé del municipi per damunt d’egos i temptacions que oferten una rendibilitat electoral que el mantinga en el càrrec, i ha de gestionar amb responsabilitat, el que suposa que s’han de reconèixer els propis fracassos, fugir de la lògica electoralista i de la demagògia més simplista.

Per tot això treballem perquè no es tornen a produir casos com este, perquè ja n’hi ha prou d’enganys i d’il·lusionar amb polítiques de fum, i exigim que es posen els mitjans perquè siga el mateix Partit Popular qui pague els plats trencats i assumisca la seua  responsabilitat públicament i en efectiu. Així no hauria de ser ara el poble de Sant Joan qui pague els 172.000 euros.